No estàs a la meva altura


Mai m'he emborratxat, al menys no fins al punt de perdre aquell punt de timidesa que sempre conservo. Mai fins al punt de perdre l'estabilitat o la compostura. Només un cop he vomitat pels efectes de la beguda (als 18 anys). Un mareig momentani que em va permetre recompondre i continuar amb la nit de sexe.
Quantes cerveses es pot arribar a prendre un home tota una tarda lligat a la barra d'un bar? Vestit amb un xandal una talla més petit, marcant panxa. Mirant-te amb ulls vermells, fent bromes sense gràcia.
I tu amb el teu vestit cenyit de marca, calçada amb les teves botes de taló impossible, i les mitges de reixa, et gires ignorant-lo, del braç del teu marit (potser ELL no va impecable, però està perfectament seré)
Així em vaig trobat Z aquest dissabte. Me'l vaig mirar sense veure en ell aquell que tan em va fer sofrir. ELL i jo ens en riem. I en el meu interior sento com alguna cosa es deslliga, de cop.



No estás a mi altura.
Nunca me he emborrachado, al menos no hasta el punto de perder ese punto de timidez que siempre conservo. Nunca hasta el punto de perder la estabilidad o la compostura. Sólo una vez he vomitado por los efectos de la bebida (a los 18 años). Un mareo momentáneo que me permitió recomponerme y seguir con la noche de sexo.
¿Cuántas cervezas se puede llegar a tomar un hombre toda una tarde atado a la barra de un bar? Vestido con un chandal una talla más pequeño, marcando barriga. Haciendo bromas sin gracia.
Y tú con tu vestido ceñido de marca, calzada con tus botas de tacón imposible, y las medias de rejilla, te giras ignorándolo, del brazo de tu marido (quizá ÉL no vista impecable, pero va perfectamente sereno)
Así me he encontrado a Z este sábado. Lo miré sin ver en él a aquél que tanto me hizo sufrir. ÉL y yo nos reímos. Y en mi interior siento como algo se desanuda, de golpe.